Què és?
Sabem què és l'autoestima?
Les creences que tenim sobre nosaltres mateixos, aquelles qualitats, capacitats, maneres de sentir o de pensar que ens atribuïm, conformen la nostra imatge personal o autoimatge. La autoestima és la valoració que fem de nosaltres mateixos sobre la base de les sensacions i experiències que hem anat incorporant al llarg de la vida. Ens sentim llests o ximples, capaços o incapaços, ens agradem o no. Aquesta autovaloració és molt important, atès que d'ella depenen en gran parteix la realització del nostre potencial personal i els nostres assoliments en la vida. D'aquesta manera, les persones que se senten ben amb si mateixes, que tenen una bona autoestima, són capaces d'enfrontar-se i resoldre els reptes i les responsabilitats que la vida planteja.
El concepte de l'autoestima es va creant al llarg de tota la nostra vida, cada etapa aporta en major o menor grau, experiències i sentiments, que donaran com resultat una sensació general de vàlua i incapacitat.
A la infància descobrim que som nens o nenes, que tenim mans, cames, cap i altres parts del nostre cos, com també, que som éssers diferents dels altres i que hi ha persones que ens accepten i persones que ens rebutgen. A partir d'aquestes experiències d'acceptació i rebuig dels altres és quan comencem a generar una idea sobre el que valem i pel que valem o deixem de valer.
Durant l'adolescència, punt on ens centrem amb M'estimo, és una de les fases més crítiques en el desenvolupament de l'autoestima, el jove necessita forjar-se una identitat ferma i conèixer a fons les seves possibilitats com a individu; també precisa suport social per part d'uns altres els valors de la qual coincideixin amb els propis, així com fer-se valuós per avançar amb confiança cap al futur. És l'època en la qualels joves passen de la dependència de les persones a les quals estimen, com és la família, a la independència, a confiar en els seus propis recursos. Si durant la infància ha desenvolupat una forta autoestima, els hi serà relativament fàcil superar la crisi i aconseguir la maduresa.
La baixa autoestima està relacionada amb una distorsió del pensament, ja que les persones amb baixa autoestima tenen una visió molt distorsionada del que sónn realment; al mateix temps, aquestes persones mantenen unes exigències extraordinàriament perfeccionistes sobre el que haurien de ser o aconseguir. La persona amb baixa autoestima manté un diàleg amb si mateixa que inclou pensaments com:
- Sobregeneralització: A partir d'un fet aïllat es crea una regla universal, general, per a qualsevol situació i moment: He fracassat una vegada; Sempre fracassaré! (s'interioritza com que fracassaré en tot).
- Designació global: S'utilitzen termes pejoratius per descriure's a un mateix, en comptes de descriure l'error concretant el moment temporal en què va succeir.
- Pensament polaritzat: Pensament de tot o gens. Es porten les coses als seus extrems. Es tenen categories absolutes. És blanc o negre. Estàs amb mi o contra mi. Ho faig bé o malament. No s'accepten ni se saben donar valoracions relatives.
- Autoacusació: Un es troba culpable de tot. Tinc jo la culpa.
- Personalització: Suposem que tot té a veure amb nosaltres i ens comparem negativament amb tots els altres.
- Lectura del pensament: suposes que no li interesses als altres, que no els agrades, creïs que pensen malament de tu...sense evidència real d'això.
- Fal·làcies de control: Asseguis que tens una responsabilitat total amb tot i amb tots, o bé asseguis que no tens control sobre gens, que s'és una víctima desemparada.
- Raonament emocional: Si ho sento així és veritat. Ens sentim sols , sense amics i creiem que aquest sentiment reflecteix la realitat sense parar a contrastar-ho amb altres moments i experiències.